INTRODUCCIÓ
Hi havia dues premisses:
- La preferència del castellà en comptes del català. Els dos motius principals són que el teatre culte se solia representar a la cort, una cort castellanitzada, i que el teatre, més que cap altre gènere, reprodueix la societat que hi viu.
- D’altra banda, el teatre del segle XVI el podem classificar en dos grans corrents: el teatre culte i el teatre popular. En ambdós corrents, hi distingim missatges diversos, i per diferenciar-los establim dues etiquetes més: teatre religiós i teatre profà.
| TEATRE CULTE | TEATRE POPULAR |
|---|---|
Les manifestacions del teatre profà culte neixen i es representen en un cercle cortesà. L’autor és conegut i, en la gran majoria d’ocasions, situa l’acció en contextos aristocràtics. Destaca per l’alt contingut satíric. El teatre religiós culte és escàs; amb tot, té un autor que presenta propostes innovadores que s’adscriuen als paràmetres de l’època.
De mica en mica, els actors es van professionalitzant i esdevenen uns agents importants dins de la dramatúrgia.
|
El teatre popular, tant el religiós com el profà, es caracteritza per ser un teatre lligat a la tradició. Tant a l’hora de representar-se en escena com en el text mateix podríem dir que són més conservadors i més medievalistes.
Els actors que representen les obres de teatre popular són persones del poble, que hi intervenen com una manera més d’entreteniment. Durant molt temps, les dones no hi poden actuar.
|
EL TEATRE CULTE
Els temes que s’hi tracten són civils i s’inspiren en els clàssics grecs i llatins com ara Plaute, Terenci o Sèneca.
En aquest període, es treballa tant la comèdia (gènere lligat a la realitat) com la tragedia (en llatí i es representen en universitats o corts aristocràtiques)
Amb presència de llengua catalana trobem peces com ara:
Serafina, de Bartolomé de Torres Naharro
La vesita, de Joan Ferrandis d’Herèdia
El cortesano, de Lluís del Milà.
TEATRE POPULAR
El teatre popular té en compte els gustos i els interessos de la majoria
Quan es tracta d’obres col·lectives com Els pastorets o Els pessebres, o el Misteri d’Elx encara és més evident. Els misteris eren peces breus it senzilles que representaven en motiu d’alguna festivitat del poble.
Lligats a la tradició popular profana remarcarem La farsa d’en Cornei.
L’obra vol mostrar el contrast entre dues classes socials a través de la visió que n’ofereixen els seus personatges
Les característiques generals d’aquest subgènere són el col·loquialisme, la presència de vulgarismes i trets dialectals i el to burlesc o satíric.
