dissabte, 18 de febrer del 2017

L'ADVERBI

L'ADVERBI




INTRODUCCIÓ

L’adverbi és una paraula que afegeix informació complementària a un verb, a un adjectiu o a un altre adverbi. Els adverbis són invariables.




TIPUS D'ADVERBI

Hi ha tres classes d’adverbis segons la seva forma:
  • Forma simple: es tracta d’un sol mot, que sovint prové del llatí: bé, malament, molt, poc, prou…
  • Forma derivada: es tracta d’un mot format pel femení d’un adjectiu al qual s’hi ha afegit el sufix -ment: plàcidament, ràpidament, únicament…
  • Locució adverbial: es tracta d’un grup fix de mots que fan la funció d’adverbi: a poc a poc, de bocaterrosa, de puntetes, de bat a bat, de cap a peus…

Segons el significat els classifiquem en:


De manera


                  
així, a poc a poc, bé, malament, de pressa, sobretot…
adjectius en femení + -ment: malament, suaument, lleument, ràpidament, fàcilment, contínuament…

De temps


                  
ara, aviat, d’hora, tard, quan, després, demà, ahir, avui, abans, després, ja, encara, alhora, llavors, mentrestant, sempre, sovint, de tant en tant, enguany, suara, al matí, a la tarda, havent dinat, havent sopat…
                   
De lloc

on, aquí, allà, ençà, (a) dalt, (a) prop, lluny, enllà, pertot, enlloc, davant, darrere, sobre, sota, amunt, avall, enlaire, fora, dins…
                  
De quantitat
molt, poc, massa, gaire, força, qui-sap-lo, prou, que, gens, tant, tan, més, bastant…
                  
De dubte
potser, tal vegada, tal volta, si molt convé, qui sap, per ventura…
                  
D’afirmació
sí, prou, també, àdhuc, així mateix, sens dubte, i tant, de debò, ben segur…
                  
De negació no, tampoc, no pas, i ara!, de cap manera…






    TIPUS DE LOCUCIONS ADVERBIALS


    El conjunt de locucions adverbials en català és molt extens. A continuació en tens algunes:

    De manera





                      
    a corre-cuita, a dojo, a cau d’orella, a collibè, a cop calent, a tomballons, a poc a poc, a cegues, a gratcient, a contracor, a l’engròs, a balquena, a la menuda, en orri, a les palpentes, de puntetes, de genollons, de genolls, a tort i a dret, a ulls clucs, a posta, de gairell, de franc, de bat a bat, de fit a fit, en doina, fil per randa, sense solta ni volta, si fa no fa, en un tres i no res, amb prou feines, a la gatzoneta, de mica en mica…
                      
    De temps



                      
    de seguida, tot seguit, a trenc d’alba, a les petites, a punta de dia, a entrada de fosc, cap al tard, a darrera hora, entre dues llums, a altes hores de la nit, a voltes, de vegades, una vegada, mai més, abans-d’ahir, demà passat, com més aviat millor, d’ara endavant…
                      
    De lloc

                      
    pertot arreu, al capdamunt, al capdavall, a mig aire, al voltant, a la vora, a sobre, a sota, a banda, dalt de tot, a l’entorn, enmig de…
                      
    De quantitat
                      
    si més no, almenys, una mica, més o menys, a més, a més a més, no gaire, un xic, pel cap alt, pel cap baix, gens ni mica…
                      
    De dubte
                      
    tal vegada, tal volta, si de cas, si per cas…
                      
    D’afirmació
                       
    fins i tot, de veres, de veritat, sens dubte, de debò, i tant…
                      
    De negació no pas, no gens, en ma vida, en absolut, de cap manera…