INTRODUCCIÓ
De vegades hi ha vocals que es pronuncien en dos cops de veu, és a dir, que pertanyen a dues síl·labes diferents. És el que s’anomena un hiat. En aquests casos, posem una dièresi sobre la i o la u per marcar com s’ha de pronunciar aquella paraula. Per e xemple: veïna (ve-ï-na)
Per indicar que el diftong s’ha trencat, a banda de la dièresi, també podem fer servir l’accent, quan les regles d’accentuació ho permetin. Per exemple: veí (ve-í)
- En els grups qüe/qüi i güe/güi posem dièresi per indicar que la u es pronuncia. Per exemple: aigüera, pingüí, freqüent, obliqüitat Per indicar que la u no es pronuncia no posem dièresi. Per exemple: guineu, guerra, queixal, química
ESTALVI DE LA DIÈRESI
- Amb els sufixos -isme i -ista: egoisme, altruisme (escepte proïsme)
- Les paraules formades amb prefixos acabats en vocal com ara anti-, re-, co-, auto-, contra-: antiimperialista, reimpressió, coincidir, autoinducció, contraindicació...
- Les formes verbals de l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -eir i -uir: reduir, obeir; reduint, obeint; reduirà, obeirà; reduiria, obeiria.
RECORDA
- Els verbs acabats en -eir i -uir porten dièresi en el participi: reduït, obeït, contribuït, agraït... Trobem temps verbals que alternen la dièresi (1a, 2a, 3a persona del singular i 3a del plural) i l’accent (1a i 2a persona del plural): -Construïa, construïes, construïa, construíem, construíeu, construïen. -Agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen.
- Els verbs acabats en -iar, -oar, -uar, -ear (canviar, lloar, avaluar, crear...) porten dièresi en les formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Present de subjuntiu: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn.Imperatiu: avaluïs, avaluï, avaluem, avalueu, avaluïn
