Les conjuncions enllacen oracions o bé elements d’una oració entre ells. Segons la relació que s’estableix entre aquests elements parlem de conjuncions coordinants o subordinants.
Conjuncions coordinants
Copulatives
|
i, ni
|
Adversatives
|
però, això no obstant, amb tot, ans, ara, ara bé, en canvi, mes, no obstant això, sinó, sinó que, tanmateix
|
Continuatives
|
a més, així mateix, altrament, d’altra banda, demés, encara, encara més,
...i tot
|
Disjuntives
|
o, o bé, o si no
|
Distributives
|
ara... ara, ara... adés, adés... adés, mig... mig, ni... ni, no solament... sinó també, o... o, que... que, sia... o, sia... sia
|
Il·latives
|
així (és que), doncs, per tant, per consegüent
|
Conjuncions subordinants
Causals
|
perquè, a causa que, atès que, car, com que, com sigui que, ja que, per raó que, per tal com, puix, puix que, vist que
|
Comparatives
|
tan… com, tant... com, com menys... menys, com menys... més, com més... menys, com més... més, més... que (no pas)
|
Completives
|
que, si, com
|
Concessives
|
amb tot (i) que, encara que, mal que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que
|
Condicionals
|
si, en cas que, fora que, llevat que, mentre (que), només que, posat que, sempre que, si per cas, tret que
|
Consecutives
|
que, de (tal) manera que, fins al punt que, massa... perquè, tant... que,
tan... que, talment... que
|
Finals
|
a fi que, perquè, per tal que
|
Locatives
|
on, allà on
|
Modals
|
així com, a mesura que, com, com si, en quant, segons (que), sense que, tal com
|
Temporals
|
quan, abans que, d’ençà que, des que, després que, fins que (no), mentre (que), sempre que, tan bon punt, tota vegada que
|
Sinó / si no
La conjunció adversativa sinó no s’ha de confondre amb si no (conj. condic. + adv. de negació):
L’examen no és de llengua, sinó de física. Si no et concentres no pots estudiar.
Doncs
La conjunció doncs és una conjunció continuativa, no té valor causal: Tens ganes de sortir? Doncs vine amb nosaltres.
No és correcte: *Va venir amb nosaltres doncs tenia ganes de sortir. (Va venir amb nosaltres perquè/ja que tenia ganes de sortir.)
Perquè / per què / per a que
La conjunció perquè és una conjunció causal o final: T’ho dic perquè t’aprecio (subordinada causal). T’ho dic perquè m’entenguis (subordinada final). Fixa’t que el verb de la subordinada final va en subjuntiu (m’entenguis).
El perquè és un nom, sinònim de motiu: Ningú no sap el perquè del seu disgust.
Per què és la unió de la preposició per i l’interrogatiu què. El fem servir en les oracions interrogatives directes i indirectes. Per què ho dius? Em pregunto per què no has dit res.
Per a que és la unió de la preposició per a i la conjunció que. Aquesta construcció és pròpia de les oracions subordinades adverbials (unitat 9).
Tan / tant
Tan és un adverbi que modifica adjectius (És tan car!) i adverbis (No truquis tan aviat.).
Tant pot ser un adjectiu quantitatiu (Tinc tants diners que no sé què fer-ne.), un pronom (De visites, no n’havia tingut mai tantes.) o un adverbi (Tant de bo plogui! Ha treballat tant que es mereix descansar. I tant que tinc raó.).
