ESSA SONORA
Per representar el so de la essa sonora s’utilitzen les grafies s i z.
- S’escriu z al principi de paraula: zebra, zona, zel...
- S’escriu z després de consonant: esmorzar, onze, pinzell, senzill...
- S’escriu s entre vocals: casa, pesar, cervesa... Excepte en alguns mots cultes, que s’escriuen en z: trapezi, amazona, nazisme, ozó...
- S’escriu s en els derivats dels compostos de -fons-, -dins- i -trans-: enfonsar, endinsar, transportar...
CASOS ESPECIALS:
- Hi ha tota una sèrie de paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sonora: Països, Susanna, nasal, lesió, presumpte, fase, decisió, centèsim...
- Hi ha un seguit de mots que en castellà acaben en s però que en català, en singular, no: Crisi, tesi, anàlisi, èmfasi, dosi, paràlisi, parèntesi...
ESSA SORDA
Per representar el so de la essa sorda s’utilitzen les grafies s, ss, c, ç i sc.
- S’escriu s al principi i al final de paraula, entre consonant i vocal i al final de mot: sabata, sopar, dansa, borsa, esbós, tros...
- S’escriu ss entre vocals: pallasso, passió, grossa...
- S’escriu c al principi de paraula davant de les vocals e i i i entre vocals, també davant de e i i: cendrer, cirera, places, nació...
- S’escriu ç entre vocals davant de a, o i u, i al final de mot: abraçar, llençol, forçut, dolç, lluç...
- S’escriu sc entre vocals: escena, ascensor, piscina...
CASOS ESPECIALS:
- Quan davant d’una paraula començada amb essa, s’afegeix un prefix, tot i que la essa es pronunciï sorda, no escrivim mai ss: contrasenya, asimetria, entresòl, sobresortir...
- Hi ha algunes paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sorda:
1- Les paraules acabades en -essa (alcaldessa, abadessa...); -gressió/-gressor (agressió, transgressor...); -missió/-missor (transmissió, emissor...); -pressió/-pressor (repressió, opressor...).
2- Altres mots: discussió, excessiu, premissa, frontissa, dissoldre...
