- L’admiració pels clàssics i l’optimisme se substitueix per l’artifici i la desmesura. Durant l’època barroca predomina una visió pessimista de la vida.
- La fugacitat del temps, la fortuna i l’atzar són alguns dels temes que prenen els artistes per transformar-los en art.
- En l’època renaixentista la bellesa i l’harmonia eren dos valors estètics fonamentals; en canvi, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.
- Els recursos més utilitzats en les arts són figures de contrast com ara l’antítesi, la paradoxa i la hipérbole.
- El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en l’ensenyament. En general, l’idioma del país passa a ocupar el seu lloc.
La literatura catalana barroca pren com a model els autors i les obres castellanes que mantenen les seves pròpies particularitats dins del corrent artístic d’influència europea. El Barroc es caracteritza, a diferència del Renaixement, que en cada país es manifesta amb uns trets concrets. La contraposició de la fugacitat del plaer, el sentiment que transmet acostar-se a la mort, les creences estoiques i escèptiques són algunes de les temàtiques tractades en la literatura. Les formes mètriques més utilitzades són el sonet, l’octava i els romanços, i es perden les cobles ausiasmarquianes.
Com a factor distintiu hem de tenir en compte que en la literatura del Barroc es fa més popular, pel simple fet que es té constància que hi havia més lectors i es llegia més, també en català. En el context català, se celebren certàmens literaris i festes tradicionals en què es connecten literatura i poble, i promouen l’activitat literària, que com ja hem vist en el Renaixement era molt escassa. Un dels fets que denota aquesta supervivència en l’àmbit popular és la circulació dels textos per mitjà de manuscrits i no llibres impresos. Posteriorment, aquests s’han rescatat i publicat.
LA POESIA POPULAR:
Els gèneres populars es mantenien molt vius i molt lligats a les capes més humils de la societat, fet que els diferencia de la literatura culta. Les composicions més habituals de la poesia popular són els romanços i els goigs, que es caracteritzaven per adscriure’s a una forma que facilitava memoritzar-los i, per tant, n’assegurava la pervivència i transmissió. Quan parlem d’aquestes obres no ho fem en els mateixos termes que en les obres escrites per un autor conegut. En aquest cas, parlem d’edicions manuscrites recuperades per algun copista. El romana d’El comte Arnau n’és un exemple.
