Els verbs irregulars són aquells que presenten canvis en l’arrel o en les terminacions. La irregularitat no es presenta en totes les formes ni en totes les persones.
Les variacions ortogràfiques no es consideren irregularitats.
Les irregularitats de la segona conjugació es poden agrupar d’aquesta manera:
- infinitius acabats en -ldre i -ndre: moldre, absoldre, dissoldre, resoldre, ofendre, dependre, suspendre…
- infinitius acabats en vocal + -ure: beure, deure, escriure, viure, moure, ploure…
- infinitius acabats en vocal + -ixer: conèixer, aparèixer, nàixer (o néixer), créixer, merèixer…
- infinitius acabats en consonant + -re o -er: rebre, concebre, percebre, admetre, témer, pertànyer…
Les formes verbals que poden presentar la irregularitat són:
- 1a persona present d’indicatiu: valc, molc, prenc, absolc, bec, escric, moc, conec...
- passat simple: escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
- present de subjuntiu: ofengui, ofenguis, ofengui, ofenguem, ofengueu, ofenguin.
- imperfet de subjuntiu: conegués, coneguessis, conegués, coneguéssim, coneguéssiu, coneguessin.
- imperatiu: rep, rebi, rebem, rebeu, rebin.
A LA TERCERA CONJUGACIÓ:
- La majoria dels verbs de la tercera conjugació afegeixen un increment -eix abans de la terminació al present d’indicatiu i de subjuntiu i també a l’imperatiu. Són els verbs incoatius. Ex: patir (pateixo, pateixes, pateix...)
