FRANCESC FONTANELLA

FRANCESC FONTANELLA (1615/1622- 1680/1685)

Poeta i dramaturg del bucolisme català.

Nascut a Barcelona i mort a Perpinyà.
Agafà de pseudònim el nom de Fontano.
Va néixer en una família noble i influent en l’àmbit polític català.
La relació que el seu pare mantenia amb Pau Claris, una de les figures més importants de la catalanitat política d’aleshores, el va portar a fer la incursió a la literatura després que Claris morís.
En aquell moment, va escriure dos romanços de dicats al polític català i una lletra sobre el setge de Barcelona de l’any 1672.
El paper que la família Fontanella adoptà en la guerra dels Segadors va suposar un greuge ja que el 1653 es van haver d’exiliar a Perpinyà, a la Catalunya Nord.
Un cop allà, ingressà en l’orde dels dominics.

                    

Francesc Fontanella forma part d’una nova generació de poetes més castellanitzats però, al mateix temps, preocupats per la recuperació de la llengua catalana.
La seva poesia pren com a exemple la poètica i l’estil de Garcilaso de la Vega, en especial tot aquell imaginari centrat en bucolisme, però ara aplicant tècniques barroques.
El barroquisme de Fontanella s’expressa mitjançant els recursos retòrics com ara la hipèrbole, les metàfores i els jocs de paraules.