NEOLOGISMES
- Són paraules de nova incorporació que han estat preses d’altres llengües i que s’han adaptat tant pel que fa a la seva grafia com a la seva pronúncia, com ara: córner, croissant...
ESTRANGERISMES
- Es poden confondre fàcilment amb els neologismes, però hi ha un fet fonamental que els diferencia: en els neologismes, la llengua que rep el mot no en té cap altre que vulgui dir el mateix i, per tant, l’ha de manllevar. En canvi, en els estrangerismes la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix. És el cas de les dues paraules següents: clown i pallasso. Clown és l’estrangerisme, però el català ja disposa del mot pallasso.
CALCS LINGÜÍSTICS
- Són una forma de manlleu que imita la construcció d’una unitat sintàctica d’una llengua estrangera:*La pilota ha donat a la barrera. És clarament una imitació de la construcció castellana: El balón ha dado en la barrera. En català correcte hauríem de dir: La pilota ha picat (ha rebotat, ha tocat...) la barrera. Els calcs són una incorrecció que hem d’evitar.Una característica del català és que ho fa gairebé tot. Usem el verb fer fins i tot de vegades de manera exagerada, però gairebé mai incorrecta.Quin partit fan avui per la tele? Aquella dona ha fet un infart. Surt d’aquí que fas nosa. Això no passa tant en la llengua castellana i, com que català i castellà són dues llengües amb molt contacte, podem calcar i imitar maneres de dir sense voler.Moltes vegades fem servir el verb donar com a calc de la llengua castellana: *Em dóna igual. Hem de dir: M’és igual.
