dissabte, 18 de febrer del 2017

FRANCESC FONTANELLA


FRANCESC FONTANELLA (1615/1622- 1680/1685)

Francesc Fontanella forma part d’una nova generació de poetes més castellanitzats però, al mateix temps, preocupats per la recuperació de la llengua catalana.
La seva poesia pren com a exemple la poètica i l’estil de Garcilaso de la Vega, en especial tot aquell imaginari centrat en bucolisme, però ara aplicant tècniques barroques.
El barroquisme de Fontanella s’expressa mitjançant els recursos retòrics com ara la hipèrbole, les metàfores i els jocs de paraules.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

FRANCESC VICENT GARCIA

FRANCESC VICENT GARCIA (1578-1645), el millor poeta català de les tres centúries


Francesc Vicent Garcia fou un sacerdot i poeta nascut a l’època del Barroc a Tortosa i morí a Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, quan rondava la quarantena.
El seu origen era noble
El coneixem amb el nom de Rector de Vallfogona, nom que fa referència al seu ofici dins la jerarquia eclesiàstica. Els seus estudis els va dur a terme a l’Estudi General de Lleida i, a partir del 1606, després de guanyar un concurs, es va convertir en el rector de la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb.
A partir de llavors, la seva vida roman lligada a aquesta localitat.
El pseudònim de Rector de Vallfogona, però també a vegades feia servir el de Graciano i Gaspar d’Orient de Tortosa.
Amagat darrere d’aquest últim pseudònim va guanyar un certamen poètic gironí en homenatge a Ignasi de Loyola, l’any 1610.
Vicent Garcia viatjà per diverses ciutats importants del Principat, i, també, de Castella. L’any 1622 es doctorà en teología.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

EL BARROC I LA POESIA POPULAR

EL BARROC:



El Barroc és el nou corrent cultural i artístic després del Renaixement. S’acostuma a dir que el Barroc és l’altra cara de la moneda, ja que representa uns valors oposats i les seves manifestacions artístiques reflecteixen contrast i artifici.


  • L’admiració pels clàssics i l’optimisme se substitueix per l’artifici i la desmesura. Durant l’època barroca predomina una visió pessimista de la vida.
  • La fugacitat del temps, la fortuna i l’atzar són alguns dels temes que prenen els artistes per transformar-los en art.
  • En l’època renaixentista la bellesa i l’harmonia eren dos valors estètics fonamentals; en canvi, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.
  • Els recursos més utilitzats en les arts són figures de contrast com ara l’antítesi, la paradoxa i la hipérbole.
  • El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en l’ensenyament. En general, l’idioma del país passa a ocupar el seu lloc.

La literatura catalana barroca pren com a model els autors i les obres castellanes que mantenen les seves pròpies particularitats dins del corrent artístic d’influència europea. El Barroc es caracteritza, a diferència del Renaixement, que en cada país es manifesta amb uns trets concrets. La contraposició de la fugacitat del plaer, el sentiment que transmet acostar-se a la mort, les creences estoiques i escèptiques són algunes de les temàtiques tractades en la literatura. Les formes mètriques més utilitzades són el sonet, l’octava i els romanços, i es perden les cobles ausiasmarquianes.

Com a factor distintiu hem de tenir en compte que en la literatura del Barroc es fa més popular, pel simple fet que es té constància que hi havia més lectors i es llegia més, també en català. En el context català, se celebren certàmens literaris i festes tradicionals en què es connecten literatura i poble, i promouen l’activitat literària, que com ja hem vist en el Renaixement era molt escassa. Un dels fets que denota aquesta supervivència en l’àmbit popular és la circulació dels textos per mitjà de manuscrits i no llibres impresos. Posteriorment, aquests s’han rescatat i publicat.






LA POESIA POPULAR:

Els gèneres populars es mantenien molt vius i molt lligats a les capes més humils de la societat, fet que els diferencia de la literatura culta. Les composicions més habituals de la poesia popular són els romanços i els goigs, que es caracteritzaven per adscriure’s a una forma que facilitava memoritzar-los i, per tant, n’assegurava la pervivència i transmissió. Quan parlem d’aquestes obres no ho fem en els mateixos termes que en les obres escrites per un autor conegut. En aquest cas, parlem d’edicions manuscrites recuperades per algun copista. El romana d’El comte Arnau n’és un exemple.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

LES CONJUNCIONS

LES CONJUNCIONS:

Les conjuncions enllacen oracions o bé elements d’una oració entre ells. Segons la relació que s’estableix entre aquests elements parlem de conjuncions coordinants o subordinants.



Conjuncions coordinants

Copulatives
                  
i, ni
                  
Adversatives

                   
però, això no obstant, amb tot, ans, ara, ara bé, en canvi, mes, no obstant això, sinó, sinó que, tanmateix
                  
Continuatives

                   
a més, així mateix, altrament, d’altra banda, demés, encara, encara més,
...i tot
                  
Disjuntives
                  
o, o bé, o si no
                  
Distributives

                  
ara... ara, ara... adés, adés... adés, mig... mig, ni... ni, no solament... sinó també, o... o, que... que, sia... o, sia... sia
                  
Il·latives

                  
així (és que), doncs, per tant, per consegüent
                   




Conjuncions subordinants

Causals

                  
perquè, a causa que, atès que, car, com que, com sigui que, ja que, per raó que, per tal com, puix, puix que, vist que
                  
Comparatives

                   
tan… com, tant... com, com menys... menys, com menys... més, com més... menys, com més... més, més... que (no pas)
                  
Completives
                   
que, si, com
                  
Concessives

                  
amb tot (i) que, encara que, mal que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que
                  
Condicionals

                   
si, en cas que, fora que, llevat que, mentre (que), només que, posat que, sempre que, si per cas, tret que
                  
Consecutives

                   
que, de (tal) manera que, fins al punt que, massa... perquè, tant... que,
tan... que, talment... que
                  
Finals
                  
a fi que, perquè, per tal que
                  
Locatives
                  
on, allà on
                  
Modals

                  
així com, a mesura que, com, com si, en quant, segons (que), sense que, tal com
                  
Temporals

                  
quan, abans que, d’ençà que, des que, després que, fins que (no), mentre (que), sempre que, tan bon punt, tota vegada que
                  

Sinó / si no

La conjunció adversativa sinó no s’ha de confondre amb si no (conj. condic. + adv. de negació):
L’examen no és de llengua, sinó de física. Si no et concentres no pots estudiar.

Doncs

La conjunció doncs és una conjunció continuativa, no té valor causal: Tens ganes de sortir? Doncs vine amb nosaltres.
No és correcte: *Va venir amb nosaltres doncs tenia ganes de sortir. (Va venir amb nosaltres perquè/ja que tenia ganes de sortir.)

Perquè / per què / per a que

La conjunció perquè és una conjunció causal o final: T’ho dic perquè t’aprecio (subordinada causal). T’ho dic perquè m’entenguis (subordinada final). Fixa’t que el verb de la subordinada final va en subjuntiu (m’entenguis).
El perquè és un nom, sinònim de motiu: Ningú no sap el perquè del seu disgust.
Per què és la unió de la preposició per i l’interrogatiu què. El fem servir en les oracions interrogatives directes i indirectes. Per què ho dius? Em pregunto per què no has dit res.
Per a que és la unió de la preposició per a i la conjunció que. Aquesta construcció és pròpia de les oracions subordinades adverbials (unitat 9).

Tan / tant

Tan és un adverbi que modifica adjectius (És tan car!) i adverbis (No truquis tan aviat.).
Tant pot ser un adjectiu quantitatiu (Tinc tants diners que no sé què fer-ne.), un pronom (De visites, no n’havia tingut mai tantes.) o un adverbi (Tant de bo plogui! Ha treballat tant que es mereix descansar. I tant que tinc raó.).

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

LES PREPOSICIONS

LES PREPOSICIONS:


INTRODUCCIÓ

Les preposicions relacionen elements sintàctics; per exemple, el verb amb un altre element de l’oració.




TIPUS:

Febles


a, amb, de, en, per, per a

                  
Fortes


                  
cap a, contra, des de, dins, dintre, durant, entre, envers, fins (a), llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers, vora

                  
Locucions prepositives


                  
a causa de, a favor de, a còpia de, a força de, a mitjan, a partir de, a través de, abans de, al costat de, arran de, (a) dalt (de), damunt (de), darrere (de), davant (de), després de, (a) dins/dintre (de), durant, en comptes de, enfront de, enmig de, entorn de, excepte, fora de, llevat (de), lluny de, per mitjà de, (a) prop de, quant a, tocant a, tret de, (a la) vora (de)…



Canvi i caiguda de preposicions

Les preposicions amb i en no poden anar davant d’un infinitiu. En aquests casos s’han de substituir per a o de, segons el verb. Davant de que no hi va mai preposició.
Ell i jo coincidim en tot.
Ell i jo coincidim a triar el mateix.
Ell i jo coincidim que ens agrada la música.

L’expressió del temps

Fem servir la preposició a davant de les parts del dia, les estacions i els mesos de l’any: a la tarda, a l’estiu, a l’abril.
Davant de dates concretes fem servir per: per Nadal, per Sant Joan, pel meu aniversari.

La preposició de

Alguns complements en català van precedits de la preposició de:
olla de pressió, avió de reacció, diferent de, fer cas de, olor de, por de, pudor de, de ratlles…

Les preposicions en i amb

Per indicar el temps en què s’acompleix una acció fem servir en: Ho va resoldre en mitja hora.
Per designar un sistema de locomoció els podem fer servir tots dos: Arriben en/amb tren.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

ELS NEOLOGISMES, ELS EXTRANGERISMES I ELS CALCS

ELS NEOLOGISMES, ELS EXTRANGERISMES I ELS CALCS:

            


    
INTRODUCCIÓ







NEOLOGISMES
  • Són paraules de nova incorporació que han estat preses d’altres llengües i que s’han adaptat tant pel que fa a la seva grafia com a la seva pronúncia, com ara: córner, croissant...



ESTRANGERISMES
  • Es poden confondre fàcilment amb els neologismes, però hi ha un fet fonamental que els diferencia: en els neologismes, la llengua que rep el mot no en té cap altre que vulgui dir el mateix i, per tant, l’ha de manllevar. En canvi, en els estrangerismes la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix. És el cas de les dues paraules següents: clown i pallasso. Clown és l’estrangerisme, però el català ja disposa del mot pallasso.




       
CALCS LINGÜÍSTICS
  • Són una forma de manlleu que imita la construcció d’una unitat sintàctica d’una llengua estrangera:*La pilota ha donat a la barrera. És clarament una imitació de la construcció castellana: El balón ha dado en la barrera. En català correcte hauríem de dir: La pilota ha picat (ha rebotat, ha tocat...) la barrera. Els calcs són una incorrecció que hem d’evitar.Una característica del català és que ho fa gairebé tot. Usem el verb fer fins i tot de vegades de manera exagerada, però gairebé mai incorrecta.Quin partit fan avui per la tele? Aquella dona ha fet un infart. Surt d’aquí que fas nosa. Això no passa tant en la llengua castellana i, com que català i castellà són dues llengües amb molt contacte, podem calcar i imitar maneres de dir sense voler.Moltes vegades fem servir el verb donar com a calc de la llengua castellana: *Em dóna igual. Hem de dir: M’és igual.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)