Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 3r ESO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 3r ESO. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de juny del 2017

Les famílies lingüístiques europees

LES FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES EUROPEES

Entre les famílies lingüístiques europees trobem diversos grups:

EL CÈLTIC: Bretó, gal·lès, irlandés, gaèlic, escocès i còrnic.
EL ESLAU: Rus, ucraïnès, bielorus, polonés, txec, eslovè, serbi, croat, macedoni i búlgar.
EL GREC: Grec
L'IL·LÍRIC: Albanès
EL BÀLTIC: Letó i lituà
L'ARMENI: Armeni
EL ROMÀNIC: Gallec, portuguès, castellà, català, occità, francés, italià, sard, romanès i retroromànic.
EL GERMÀNIC: Islandés, noruec, suec, danès, neerlandés, anglès i alemany.
L'IRÀNIC: Kurd.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 29 de maig del 2017

La prosa del sXVIII. Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat (Baró de Maldà)

LA PROSA DEL sXVIII. LLEGENDES I RONDALLES

Llegenda: Història inventada però amb un oersonatge i lloc reals
Rondalls: Història inventada però el lloc pot ser real.

Lluís Galiana  va fer un recull de les rondalles i el va anomenar Rondalla de rondalles.
RAFAEL D'AMAT (Baró de Maldà)

Va escriure un dietari per a ell mateix. El va anomenar Calaix de sastre.
L'obra té un ordre lineal però hi destaquem la coincidencia en el contingut en:
  • Viatge a Maldà i anada a Montserrat
  • El col·legi de la bona vida
Els dos tracten sobre escapades de la vida rutinària.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

L'oració simple. L'oració impersonal. Oració activa i oració passiva 

L'ORACIÓ SIMPLE

 L’oració simple està formada per un subjecte i un predicat.

Tipus
  • L’oració atributiva: Els nuclis de la qual són els verbs copulatius (VC), i són ser, estar i semblar.  En realitat, en aquestes oracions, l’element amb més pes en el predicat és l’atribut. Ex:  La casa era meravellosa. 

  • Predicatives: són les oracions que porten un verb no copulatiu; i segons el complement del verb, es classifiquen en:
    • Transitives: són les oracions que porten un verb transitiu (requereix un complement directe).
           a) Alguns verbs el necessiten sempre: Dic la veritat. /Porto un paquet.


  b) D'altres el necessiten segons el missatge: Llegeixo. / Llegeixo una novel.la.
    • Intransitives: són les oracions que porten un verb intransitiu (no requereix CD). Ex: Visc a la ciutat.

    • Reflexives: són les oracions que porten un verb que expressa una acció que recau sobre el mateix subjecte. Ex: El pare es pentina.
    • Reciproques: quan dos subjectes fan l'acció que recau sobre l'altre. Ex: Ell i ella s'estimen



Modalitats de l'oració
Enunciativa: Formula una declaración. Pot ser afirmativa:
  1. Afirmativa: El periodista ha entrevistat el president.
  2. Negativa: El periodista no ha entrevistat el president. 
Interrogativa: Expressa una pregunta, una demanda.
  1. Directa: amb la presència del signes d'interrogació: On vas?
  2. Indirecta: sense signes d'interrogació: No sé on vas.
  3. Total: si la resposta és si o no: Vindreu a la festa?
  4. Parcial: si la resposta és si o no: Quina hora és?
Exclamativa: Expressa sorpresa, alegria, tristesa...: Quina llàstima!

Imperativa: Formula una ordre, un consell...: No vinguis!

Desideratives: Expressen un desig.: Tant de bo hagi acabat.

Dubitatives: Expressen dubte. Potser no m'ha sentit.

De possibilitat: Expressen una possibilitat. Pot ser que faci mal temps


L'ORACIÓ IMPERSONAL

Són les oracions que porten un verb que no designa el subjecte que fa I'acció. Són, els verbs que fan referència a fenòmens  meteorològics, les formes de les oracions formades amb els verbs hi ha o fa i les oracions reflexives amb subjacte desconegut. Ex: Fa calor


LA VEU PASSIVA

Construïdes amb el verb auxiliar ser i el predicat del verb principal
Exemple: 

(Nosaltres) Hem collit la verdura a l’hort (Oració activa)
La verdura ha estat collida a l’hort per nosaltres (Oració passiva)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 8 de maig del 2017

EL CATALÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL




CATALÀ ORIENTALCATALÀ OCCIDENTAL
  • Pronunciació de la vocal neutra de les vocals a, e en posició àtona: llibre, cinta.
  • Distinció de a i e en posició àtona: llibre, cinta.
  • Pronunciació u de la o àtona (a excepció del balear).
  • Distinció de o i u en posició àtona.
  • Ús de l’article el i del salat es, en la variant balear.
  • Ús de l’article lo i en valencià, el.
  • Alguns verbs incrementen amb -eix o -esc: serveix, servesca.
  • Alguns verbs usen l’increment -ix- o isc-: servixo, servisca.
  • Pronoms febles davant de verb amb la forma reforçada: em dic, et diré.
  • Pronoms febles davant de verb amb la forma plena: me dic, te diré.





Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

LA IL·LUSTRACIÓ

LA IL·LUSTRACIÓ













  • L’esperit crític arrelat en la normalització de l’ús i l’aplicació del mètode matemàtic basat en la raó.
  • L’ésser humà està destinat a ser feliç, tant en l’esfera individual com en la col·lectiva.
  • La reivindicació dels drets naturals de l’ésser humà, per sobre dels quals es troba la llibertat.
  • Voluntat de recuperar i organitzar, racionalment, tot el coneixement de la Humanitat per fer-lo accessible a tothom.


















Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

ELS PRONOMS FEBLES

ELS PRONOMS FEBLES

Per substituir un element d'una frase utilitzem els pronoms febles. Dependrà de la funció sintáctica que fa l'element que substituïm. Si substituïm:

El complement directe:
  • Si porta determinant es substitueix per el, la, els, les.
  • Si no porta determinant es substitueix per en.
  • Si es una oració subordinada sustantiva per això.

El complement indirecte:
  • Si és singular es sustituït per li.
  • Si és plural es sustituït per els.

El complement de règim verbal:
Es sustitueix segons a la pregunta que respongui
  • Si respon a: de que? es substitueix per en.
  • Si respon a: a que? en que? ... es substitueix per hi.

El complement preposicional:
  • La majoria són sustituïts per hi però, hi ha verbs que es sustitueixen per en.

El complement circunstancial:
  • El de lloc es sustitueix per en.
  • Ells altres per hi.




*Els pronoms es poden posar davant del verb en ordre cap-i-cua excepte quan hi ha un CD i un CI que s'ordenen creuant-los. També es poden posar al darrera en el ordre de la substitució.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES

LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES 

Subjecte:
Qui fa l'acció del verb. Al lloc del subjecte hi pot haver un substantiu amb complement o sense, un pronom tònic, una oració subordinada de substantiu o bé d'infinitiu.
S'ha de tenir encompte la regla de concordança.

Predicat:
És allò que es diu del subjecte, sempre amb un verb com a nucli. 

Complement directe:

         És el complement sobre el qual recau l'acció del verb. Pot ser una cosa o persona.


Complement indirecte:
És el destinatari de l'acció del verb. Sempre va precedit de la preposició a o per a.

 Complement preposicional o de règim verbal:C
Complement regit per certs verbs, que sense ells no tindrien significat complet. Sempre va precedit d'una preposició.

Atribut:
És un complement propi de les oracions atributives. L'atribut pot ser un substantiu, un adjectiu, un sintagma nominal o un sintagma preposicional.

Complement predicatiu:
És un complement verbal i nominal alhora. Es refereix tant al verb com al subjecte i ha de concordar amb tots dos. Acostuma a ser un adjectiu.




Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

LA L·L

LA L·L

S'escriu amb l·l:

  • Les paraules que comencen per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l-: al·lucinar
  • Les paraules que acaben en -el·la, -il·la, -il·lar: novel·la
  • Els derivats dels mots acabats en -ll fan els derivats amb -l·l-: cristal·lí
  • Els adjectius que comencen amb l- i afageixen el prefix il-: il·lògic
  • Altres paraules: pel·lícula
S'escriuen amb l:
  • Els mots: celebrar, alegría milió elegir, revelar, miler, selecció, solució, elaborar.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

dissabte, 18 de febrer del 2017

FRANCESC FONTANELLA


FRANCESC FONTANELLA (1615/1622- 1680/1685)

Francesc Fontanella forma part d’una nova generació de poetes més castellanitzats però, al mateix temps, preocupats per la recuperació de la llengua catalana.
La seva poesia pren com a exemple la poètica i l’estil de Garcilaso de la Vega, en especial tot aquell imaginari centrat en bucolisme, però ara aplicant tècniques barroques.
El barroquisme de Fontanella s’expressa mitjançant els recursos retòrics com ara la hipèrbole, les metàfores i els jocs de paraules.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

FRANCESC VICENT GARCIA

FRANCESC VICENT GARCIA (1578-1645), el millor poeta català de les tres centúries


Francesc Vicent Garcia fou un sacerdot i poeta nascut a l’època del Barroc a Tortosa i morí a Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, quan rondava la quarantena.
El seu origen era noble
El coneixem amb el nom de Rector de Vallfogona, nom que fa referència al seu ofici dins la jerarquia eclesiàstica. Els seus estudis els va dur a terme a l’Estudi General de Lleida i, a partir del 1606, després de guanyar un concurs, es va convertir en el rector de la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb.
A partir de llavors, la seva vida roman lligada a aquesta localitat.
El pseudònim de Rector de Vallfogona, però també a vegades feia servir el de Graciano i Gaspar d’Orient de Tortosa.
Amagat darrere d’aquest últim pseudònim va guanyar un certamen poètic gironí en homenatge a Ignasi de Loyola, l’any 1610.
Vicent Garcia viatjà per diverses ciutats importants del Principat, i, també, de Castella. L’any 1622 es doctorà en teología.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)