Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 de maig del 2017

La prosa del sXVIII. Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat (Baró de Maldà)

LA PROSA DEL sXVIII. LLEGENDES I RONDALLES

Llegenda: Història inventada però amb un oersonatge i lloc reals
Rondalls: Història inventada però el lloc pot ser real.

Lluís Galiana  va fer un recull de les rondalles i el va anomenar Rondalla de rondalles.


RAFAEL D'AMAT (Baró de Maldà)

Va escriure un dietari per a ell mateix. El va anomenar Calaix de sastre.
L'obra té un ordre lineal però hi destaquem la coincidencia en el contingut en:
  • Viatge a Maldà i anada a Montserrat
  • El col·legi de la bona vida
Els dos tracten sobre escapades de la vida rutinària.

dissabte, 18 de febrer del 2017

FRANCESC FONTANELLA


FRANCESC FONTANELLA (1615/1622- 1680/1685)



Francesc Fontanella forma part d’una nova generació de poetes més castellanitzats però, al mateix temps, preocupats per la recuperació de la llengua catalana.
La seva poesia pren com a exemple la poètica i l’estil de Garcilaso de la Vega, en especial tot aquell imaginari centrat en bucolisme, però ara aplicant tècniques barroques.
El barroquisme de Fontanella s’expressa mitjançant els recursos retòrics com ara la hipèrbole, les metàfores i els jocs de paraules.

FRANCESC VICENT GARCIA

FRANCESC VICENT GARCIA (1578-1645), el millor poeta català de les tres centúries




Francesc Vicent Garcia fou un sacerdot i poeta nascut a l’època del Barroc a Tortosa i morí a Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, quan rondava la quarantena.
El seu origen era noble
El coneixem amb el nom de Rector de Vallfogona, nom que fa referència al seu ofici dins la jerarquia eclesiàstica. Els seus estudis els va dur a terme a l’Estudi General de Lleida i, a partir del 1606, després de guanyar un concurs, es va convertir en el rector de la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb.
A partir de llavors, la seva vida roman lligada a aquesta localitat.
El pseudònim de Rector de Vallfogona, però també a vegades feia servir el de Graciano i Gaspar d’Orient de Tortosa.
Amagat darrere d’aquest últim pseudònim va guanyar un certamen poètic gironí en homenatge a Ignasi de Loyola, l’any 1610.
Vicent Garcia viatjà per diverses ciutats importants del Principat, i, també, de Castella. L’any 1622 es doctorà en teología.

EL BARROC I LA POESIA POPULAR

EL BARROC:



El Barroc és el nou corrent cultural i artístic després del Renaixement. S’acostuma a dir que el Barroc és l’altra cara de la moneda, ja que representa uns valors oposats i les seves manifestacions artístiques reflecteixen contrast i artifici.


  • L’admiració pels clàssics i l’optimisme se substitueix per l’artifici i la desmesura. Durant l’època barroca predomina una visió pessimista de la vida.
  • La fugacitat del temps, la fortuna i l’atzar són alguns dels temes que prenen els artistes per transformar-los en art.
  • En l’època renaixentista la bellesa i l’harmonia eren dos valors estètics fonamentals; en canvi, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.
  • Els recursos més utilitzats en les arts són figures de contrast com ara l’antítesi, la paradoxa i la hipérbole.
  • El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en l’ensenyament. En general, l’idioma del país passa a ocupar el seu lloc.

La literatura catalana barroca pren com a model els autors i les obres castellanes que mantenen les seves pròpies particularitats dins del corrent artístic d’influència europea. El Barroc es caracteritza, a diferència del Renaixement, que en cada país es manifesta amb uns trets concrets. La contraposició de la fugacitat del plaer, el sentiment que transmet acostar-se a la mort, les creences estoiques i escèptiques són algunes de les temàtiques tractades en la literatura. Les formes mètriques més utilitzades són el sonet, l’octava i els romanços, i es perden les cobles ausiasmarquianes.

Com a factor distintiu hem de tenir en compte que en la literatura del Barroc es fa més popular, pel simple fet que es té constància que hi havia més lectors i es llegia més, també en català. En el context català, se celebren certàmens literaris i festes tradicionals en què es connecten literatura i poble, i promouen l’activitat literària, que com ja hem vist en el Renaixement era molt escassa. Un dels fets que denota aquesta supervivència en l’àmbit popular és la circulació dels textos per mitjà de manuscrits i no llibres impresos. Posteriorment, aquests s’han rescatat i publicat.






LA POESIA POPULAR:

Els gèneres populars es mantenien molt vius i molt lligats a les capes més humils de la societat, fet que els diferencia de la literatura culta. Les composicions més habituals de la poesia popular són els romanços i els goigs, que es caracteritzaven per adscriure’s a una forma que facilitava memoritzar-los i, per tant, n’assegurava la pervivència i transmissió. Quan parlem d’aquestes obres no ho fem en els mateixos termes que en les obres escrites per un autor conegut. En aquest cas, parlem d’edicions manuscrites recuperades per algun copista. El romana d’El comte Arnau n’és un exemple.

TEATRE CULTE I TEATRE POPULAR

TEATRE CULTE I TEATRE POPULAR:

INTRODUCCIÓ

Hi havia dues premisses:
    La preferència del castellà en comptes del català. Els dos motius principals són que el teatre culte se solia representar a la cort, una cort castellanitzada, i que el teatre, més que cap altre gènere, reprodueix la societat que hi viu.
  • D’altra banda, el teatre del segle XVI el podem classificar en dos grans corrents: el teatre culte i el teatre popular.  En ambdós corrents, hi distingim missatges diversos, i per diferenciar-los establim dues etiquetes més: teatre religiós i teatre profà.

TEATRE CULTETEATRE POPULAR
Les manifestacions del teatre profà culte neixen       i es representen en un cercle cortesà. L’autor és conegut i, en la gran majoria d’ocasions, situa l’acció en contextos aristocràtics. Destaca per l’alt contingut satíric. El teatre religiós culte és escàs; amb tot, té un autor que presenta propostes innovadores que s’adscriuen als paràmetres de l’època.
De mica en mica, els actors es van professionalitzant i esdevenen uns agents importants dins de la dramatúrgia.


El teatre popular, tant el religiós com el profà, es caracteritza per ser un teatre lligat a la tradició. Tant a l’hora de representar-se en escena com en el text mateix podríem dir que són més conservadors i més medievalistes.
Els actors que representen les obres de teatre popular són persones del poble, que hi intervenen com una manera més d’entreteniment. Durant molt temps, les dones no hi poden actuar.


EL TEATRE CULTE

Els temes que s’hi tracten són civils i s’inspiren en els clàssics grecs i llatins com ara Plaute, Terenci o Sèneca.

En aquest període, es treballa tant la comèdia (gènere lligat a la realitat) com la tragedia (en llatí i es representen en universitats o corts aristocràtiques)

Amb presència de llengua catalana trobem peces com ara:
Serafina, de Bartolomé de Torres Naharro 
La vesita, de Joan Ferrandis d’Herèdia 
El cortesano, de Lluís del Milà.



 TEATRE POPULAR

El teatre popular té en compte els gustos i els interessos de la majoria

Quan es tracta d’obres col·lectives com Els pastorets o Els pessebres, o el Misteri d’Elx encara és més evident. Els misteris eren peces breus it senzilles que representaven en motiu d’alguna festivitat del poble.


Lligats a la tradició popular profana remarcarem La farsa d’en Cornei.
L’obra vol mostrar el contrast entre dues classes socials a través de la visió que n’ofereixen els seus personatges
Les característiques generals d’aquest subgènere són el col·loquialisme, la presència de vulgarismes i trets dialectals i el to burlesc o satíric.

dilluns, 21 de novembre del 2016

La poesia del s.XV


  • Presenta models de tradició medievals.
  • Manté el corrent satíric generat a València
  • S'esforça per adaptar la mètrica al Renaixement italià
  • Imita la poesia popular i tradicional
Hi destaquem a:
Pere Serafí
Ferrandis d'Herèdia
Joan Timoneda 

dilluns, 7 de novembre del 2016

Joan Lluís Vives

Gran part escrita en llatí, llevat d'alguns textos per infants.
El llatí que empreava era ciceronià, ja que considerava que no havia estat corromput.
La temàtica de la seva obra era la pedagogia, la psicologia i la crítica a problemàtiques socials.

Les seves obres més importants varen ser:

  1. Liber in pseudodialecticos
  2. Introductio ad sapientiam
  3. De disciplinis libris XX

Joan Boscà

Gairebé totes les seves obres les va escriure en castellà i alguns pocs versos en català.
Predominen les obres poètiques encara que també va escriure en prosa.

El castellà no era la seva llengua materna per tant, no el dominava prou i no tenia un domini total en les seves traduccions.

És considerat l'introductor del Renaixement a la península Íbèrica gràcies a una trobada que va tindre amb Andrea Navagero. Aquest li va ensenyar com escrivien els poetes italians fet que va proposar un canvi de rumb en la tragectòria literària d'en Joan, ja que ell escrivia cobles i altres composicions de caràcter més tradicional.

Entre la seva creació podem destacar Obras un conjunt de poemes que constava de tres parts. La primera, d'un estil més tradicional; la segona, contenia un conjunt de sonets i cançons imitant al estil de Petrarca; i la tercera, s'hi acollien poemes més italianitzats.

L'Esparsa és el poema en català més significatiu d'en Boscà, que va escriure durant la seva estada a Barcelona.

Característiques del Renaixement

Arriben noves idees d'Itàlia a la resta d'Europa que van irrompre força i van modernitzar la literatura del país.


  1. Dels segles XV al XVI.
  2. Interès per l'ésser humà i la natura.
  3. Fascinació per l'antigutat clàssica. Estudien la filosofia i l'art, les estructures socials i polítiques i les llengües grega i llatina.
  4. Reivindicació del ésser humà com a únic individu.
  5. Confiança en la capacitat del home per conèixer i transformar l'entorn. La ciència permet el progrés de la humanitat.

dilluns, 17 d’octubre del 2016

3 BLOGS DE LA CULTURA I ART DELS SEGLES DEL XV-XVIII

  • RENAIXEMENT:
                  -Itàlia, bressol del Renaixement
                  -Domini del positivisme 
                  -L'Antiguitat Clàssica com a referent conceptual i estètic
  • BARROC:
                 -Vinculació amb la monarquia absolutista
                           -Domini del sentiment de decepció i pessimisme

                           -Ornamentació i joc de paraules per concertrar sentiments i emocions.



  • IL·LUSTRACIÓ:
                 -Resposta ideològica al Barroc
                 -La raó, la llum que il·lumina el progrés de la humanitat
                 -Harmonia grecollatina i ús educatiu del art

dissabte, 15 d’octubre del 2016

Context històric i cultural: Segles XVI-XVIII


CONTEXT GENERAL EUROPEU:


Fets que ens indiquen que estem a l'edat moderna:

  1. Descobriment d'Amèrica (noves oportunitats i nou ordre a Europa).
  2. Es qüestiona el model de l'edat mitjana, el feudaisme i acaba desencadenant la Revolució francesa a finals del segle XVII.
  3. Burgesia (nova classe social)
  4. La dimensió més intel·lectual de l'atropocentrisme és l'humanisme.
  5. Contrareforma.
  6. L'impremta.Mecenes
  7. Neixement de l'òpera. Amb artistes com Bach o Beethoven donaran el lloc al que avuí coneixem com a música clàssica. En arts plàstiques hi ha artistes com Miquel Àngel o Leonardo da Vinci i, més endevant, les escoles holandesa i francesa.
  8. Cultura i art (Renaixement, Barroc i Il·lustració)




 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL DE LA CORONA D'ARAGÓ I CASTELLA



  1. Mor Martí l'Humà
  2. La familia aragonesa de Trastàmara agafa les regnes del poder.
  3. Ferrran II d'Aragó, va ser l'hereu de la corona catalanoaragonesa i aquest es casà amb Isabel I de Castella i així unificaren les dues dinasties però amb independència política.
  4. Castella viu l'època de major expansió territorial mentre Catalunya es veu en guerres populars en contra dels castellans i eels francesos.
  5. Finalment triomfa el candidat borbònic a la Guerra de Successió, aquest ccentralisme arriba a la màxima expressió Felip V elimina totes les institucions catalanes i en persegueix la cultura (Decret de Nova Planta).
  6. Resposta de la Corona a la Reforma va ser la Santa Inquisició que casitigava a tot tipus de manifestació que anés en contra del concepte de fe prescrit pel Vaticà.
  7. El català no estava prohibit ni restringit però la llengua preferida pels impressors d'aquesta època era el castellà perquè les novel·les s'expandissin. El català es feia servir però com a llengua per la literatura popular. En el Renaixement el llatí es converteix com una llengua de cultura per als elits intelectuals.
  8. A Catalunya la música estava molt relacionada amb la institució eclesiàstica, ja que una de les professions més reconegudes era la de compositor i músic de capella. La pintura i l'escultura entre els artistes europeus va ser notable i es feren paleses sobretot encàrrecs amb finalitat religiosa, com ara retaules. A la Corona, els grans mecenes de l'at estaven molt lligats a la cort, com ara Goya o Veláquez.