El teatre neoclàssic pren d’exemple i beu de les influències provinents de França. Les regles formals i temàtiques d’aquest nou teatre són:
- Regla de les trets unitats: lloc, temps i espai.
- Predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos.
- Finalitat didàctica i moral.
- Pel que fa la forma s’empra el vers i s’adopta la tragèdia com el gènere més comú.
- Els màxims exponents del teatre francès neoclàssic són Racine, Corneille i Voltaire.
JOAN RAMIS I RAMIS
BIOGRAFIA
Fou un dramaturg i poeta nascut a Maó en el si d’una família influent de l’illa. La seva formació en l’àmbit de les lletres i les humanitats fou molt àmplia i el seu pas per universitats i centres de formació brillant: estudià retòrica i filosofia a Palma de Mallorca, on va beure dels referents castellans, i dret civil i canònic a la Universitat Pontifícia d’Avinyó. A França, durant els seus estudis, Ramis va poder entrar en contacte amb el corrent neoclàssic francès, que adoptà i conreà més endavant, abandonant la poesia castellanitzant barroca treballada a Mallorca. Després de concloure els estudis, va retornar a Maó, on compaginà la seva feina d’advocat amb la de diversos càrrecs públics i la seva passió literària. Instal·lat definitivament a Maó, va fundar la Societat Maonesa de Cultura amb la voluntat de crear un espai d’intercanvi de coneixements interdisciplinaris. Més tard, amb la signatura del Tractat de Versalles, l’illa de Menorca passà a mans castellanes, fet que derivà en la progressiva castellanització de la vida cultural i per la qual Ramis es veié afectat. Després de la mort de la seva dona, Joana Montanyès i Ximénez, passà per una curta etapa on feia ús del llatí que aprengué del seu pare en una etapa primerenca.
INFLUÈNCIA
En les obres més il·lustres de Joan Ramis, hi trobem pocs rastres de la influència castellana barroca. Van ser els autors del món clàssic, en un primer moment, com Virgili, Horaci, Homer i Ovidi, aquells que van captar la seva atenció; més tard, després d’entrar-hi en contacte durant la seva estada a Avinyó, ho féu amb Racine, Voltaire i altres autors del segle XVIII per mitjà de traduccions. Finalment, les influències d’arrel anglesa també tenen presència en les seves obres, ja que, des de feia un temps, l’illa de Menorca estava ocupada pels anglesos i es va poder endinsar en el món de la literatura anglesa (Shakespeare, Thomson...).
En la seva literatura, hi trobem influències del neoclassicisme francès i, també, del preromaticisme anglès i alemany.
OBRES TEATRALS
- Lucrècia fou escrita després de retornar d’Avinyó. Sovint, en la tragèdia, més que en altres subgèneres dramàtics neoclàssics, el tema era d’inspiració històrica o mitològica. L’obra de teatre narra en cinc actes i en versos alexandrins la vida de la dama romana Lucrècia. Ramis fa una defensa aferrissada de la llibertat i condemna la tirania, dues temàtiques en consonància amb les idees liberals. Lucrècia és una obra que combina el component d’amor heroic amb el de la desfeta política, ja que Tarquinus vol imposar el seu domini i poder sobre Lucrècia. En últim terme, el destí és tràgic i el suïcidi de Lucrècia adquireix un valor simbòlic: la immolació que purifica fent possible la felicitat de les generacions futures.
- Arminda té lloc en una ambient medieval en què la corona d’Aragó i el comtat de Barcelona encara no s’havien unit. Aquest context ens situa en una esfera més romàntica, però n’hi podem comptar d’altres, com ara l’heroisme de don Ramon, que es revolta contra la seva família per demostrar l’amor que sent cap a Arminda. El conflicte amorós torna a ser el nucli temàtic de la peça i, per a la solució final, el dramaturg menorquí fa servir un recurs folklòric per canviar la deriva del destí, fet que provoca que els dos amants puguin romandre junts. El to de l’obra és força melodramàtic.
- Rosaura o el més constant amor és una tragicomèdia escrita en heptasíllabs que demostra certes reminiscències barroques i elements preromàntics. Rosaura es troba en una situació semblant a la de Lucrècia: ha de triar entre la mort o quedar-se al costat del poderós. L’argument de l’obra fa referència a un conflicte amorós: Rosaura està enamorada de don Enric i el rei de Portugal ho està de Rosaura. Rosaura de Ramis escenifica aquest conflicte, però no té un final cruel i tràgic com el de Lucrècia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada