Subjecte:
Qui fa l'acció del verb. Al lloc del subjecte hi pot haver un substantiu amb complement o sense, un pronom tònic, una oració subordinada de substantiu o bé d'infinitiu.
S'ha de tenir encompte la regla de concordança.
Predicat:
És allò que es diu del subjecte, sempre amb un verb com a nucli.
Complement directe:
És el complement sobre el qual recau l'acció del verb. Pot ser una cosa o persona.
Complement indirecte:
És el destinatari de l'acció del verb. Sempre va precedit de la preposició a o per a.
Complement preposicional o de règim verbal:C
Complement regit per certs verbs, que sense ells no tindrien significat complet. Sempre va precedit d'una preposició.
Atribut:
És un complement propi de les oracions atributives. L'atribut pot ser un substantiu, un adjectiu, un sintagma nominal o un sintagma preposicional.
Complement predicatiu:
És un complement verbal i nominal alhora. Es refereix tant al verb com al subjecte i ha de concordar amb tots dos. Acostuma a ser un adjectiu.
