dilluns, 29 de maig del 2017

Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, tx/ig

Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, tx/ig

G o TG:
  • Davant de "e" o "i"
J, TJ o DJ:
  • Davant de "a", "o" o "u"
EXCEPCIONS:
  1. Mots amb els nexes -jecc- i -ject-
  2. Verb jeure
  3. Paraules d'origen hebreu
  4. Altres
X:
  • Principi de paraula
  • Darrere de consonant
  • Darrere de "i" i "u"
IX:
  • Darrere de "a", "e", "o" i "u"
TX:
  • Principi de paraula
  • Enmig de mot
  • Final de paraula
IG:
  • Final de paraula quan els derivats porten j, g, tj, tg

La prosa del sXVIII. Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat (Baró de Maldà)

LA PROSA DEL sXVIII. LLEGENDES I RONDALLES

Llegenda: Història inventada però amb un oersonatge i lloc reals
Rondalls: Història inventada però el lloc pot ser real.

Lluís Galiana  va fer un recull de les rondalles i el va anomenar Rondalla de rondalles.


RAFAEL D'AMAT (Baró de Maldà)

Va escriure un dietari per a ell mateix. El va anomenar Calaix de sastre.
L'obra té un ordre lineal però hi destaquem la coincidencia en el contingut en:
  • Viatge a Maldà i anada a Montserrat
  • El col·legi de la bona vida
Els dos tracten sobre escapades de la vida rutinària.

L'oració simple. L'oració impersonal. Oració activa i oració passiva 

L'ORACIÓ SIMPLE

 L’oració simple està formada per un subjecte i un predicat.

Tipus
  • L’oració atributiva: Els nuclis de la qual són els verbs copulatius (VC), i són ser, estar i semblar.  En realitat, en aquestes oracions, l’element amb més pes en el predicat és l’atribut. Ex:  La casa era meravellosa. 

  • Predicatives: són les oracions que porten un verb no copulatiu; i segons el complement del verb, es classifiquen en:
    • Transitives: són les oracions que porten un verb transitiu (requereix un complement directe).
           a) Alguns verbs el necessiten sempre: Dic la veritat. /Porto un paquet.


  b) D'altres el necessiten segons el missatge: Llegeixo. / Llegeixo una novel.la.
    • Intransitives: són les oracions que porten un verb intransitiu (no requereix CD). Ex: Visc a la ciutat.

    • Reflexives: són les oracions que porten un verb que expressa una acció que recau sobre el mateix subjecte. Ex: El pare es pentina.
    • Reciproques: quan dos subjectes fan l'acció que recau sobre l'altre. Ex: Ell i ella s'estimen



Modalitats de l'oració


Enunciativa: Formula una declaración. Pot ser afirmativa:
  1. Afirmativa: El periodista ha entrevistat el president.
  2. Negativa: El periodista no ha entrevistat el president. 
Interrogativa: Expressa una pregunta, una demanda.
  1. Directa: amb la presència del signes d'interrogació: On vas?
  2. Indirecta: sense signes d'interrogació: No sé on vas.
  3. Total: si la resposta és si o no: Vindreu a la festa?
  4. Parcial: si la resposta és si o no: Quina hora és?
Exclamativa: Expressa sorpresa, alegria, tristesa...: Quina llàstima!

Imperativa: Formula una ordre, un consell...: No vinguis!

Desideratives: Expressen un desig.: Tant de bo hagi acabat.

Dubitatives: Expressen dubte. Potser no m'ha sentit.

De possibilitat: Expressen una possibilitat. Pot ser que faci mal temps


L'ORACIÓ IMPERSONAL

Són les oracions que porten un verb que no designa el subjecte que fa I'acció. Són, els verbs que fan referència a fenòmens  meteorològics, les formes de les oracions formades amb els verbs hi ha o fa i les oracions reflexives amb subjacte desconegut. Ex: Fa calor


LA VEU PASSIVA

Construïdes amb el verb auxiliar ser i el predicat del verb principal
Exemple: 

(Nosaltres) Hem collit la verdura a l’hort (Oració activa)
La verdura ha estat collida a l’hort per nosaltres (Oració passiva)

dilluns, 8 de maig del 2017

EL CATALÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL




CATALÀ ORIENTALCATALÀ OCCIDENTAL
  • Pronunciació de la vocal neutra de les vocals a, e en posició àtona: llibre, cinta.
  • Distinció de a i e en posició àtona: llibre, cinta.
  • Pronunciació u de la o àtona (a excepció del balear).
  • Distinció de o i u en posició àtona.
  • Ús de l’article el i del salat es, en la variant balear.
  • Ús de l’article lo i en valencià, el.
  • Alguns verbs incrementen amb -eix o -esc: serveix, servesca.
  • Alguns verbs usen l’increment -ix- o isc-: servixo, servisca.
  • Pronoms febles davant de verb amb la forma reforçada: em dic, et diré.
  • Pronoms febles davant de verb amb la forma plena: me dic, te diré.





LA IL·LUSTRACIÓ

LA IL·LUSTRACIÓ













  • L’esperit crític arrelat en la normalització de l’ús i l’aplicació del mètode matemàtic basat en la raó.
  • L’ésser humà està destinat a ser feliç, tant en l’esfera individual com en la col·lectiva.
  • La reivindicació dels drets naturals de l’ésser humà, per sobre dels quals es troba la llibertat.
  • Voluntat de recuperar i organitzar, racionalment, tot el coneixement de la Humanitat per fer-lo accessible a tothom.


















ELS PRONOMS FEBLES

ELS PRONOMS FEBLES

Per substituir un element d'una frase utilitzem els pronoms febles. Dependrà de la funció sintáctica que fa l'element que substituïm. Si substituïm:

El complement directe:
  • Si porta determinant es substitueix per el, la, els, les.
  • Si no porta determinant es substitueix per en.
  • Si es una oració subordinada sustantiva per això.

El complement indirecte:
  • Si és singular es sustituït per li.
  • Si és plural es sustituït per els.

El complement de règim verbal:
Es sustitueix segons a la pregunta que respongui
  • Si respon a: de que? es substitueix per en.
  • Si respon a: a que? en que? ... es substitueix per hi.

El complement preposicional:
  • La majoria són sustituïts per hi però, hi ha verbs que es sustitueixen per en.

El complement circunstancial:
  • El de lloc es sustitueix per en.
  • Ells altres per hi.




*Els pronoms es poden posar davant del verb en ordre cap-i-cua excepte quan hi ha un CD i un CI que s'ordenen creuant-los. També es poden posar al darrera en el ordre de la substitució.

LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES

LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES 

Subjecte:
Qui fa l'acció del verb. Al lloc del subjecte hi pot haver un substantiu amb complement o sense, un pronom tònic, una oració subordinada de substantiu o bé d'infinitiu.
S'ha de tenir encompte la regla de concordança.

Predicat:
És allò que es diu del subjecte, sempre amb un verb com a nucli. 

Complement directe:

         És el complement sobre el qual recau l'acció del verb. Pot ser una cosa o persona.


Complement indirecte:
És el destinatari de l'acció del verb. Sempre va precedit de la preposició a o per a.

 Complement preposicional o de règim verbal:C
Complement regit per certs verbs, que sense ells no tindrien significat complet. Sempre va precedit d'una preposició.

Atribut:
És un complement propi de les oracions atributives. L'atribut pot ser un substantiu, un adjectiu, un sintagma nominal o un sintagma preposicional.

Complement predicatiu:
És un complement verbal i nominal alhora. Es refereix tant al verb com al subjecte i ha de concordar amb tots dos. Acostuma a ser un adjectiu.




LA L·L

LA L·L

S'escriu amb l·l:

  • Les paraules que comencen per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l-: al·lucinar
  • Les paraules que acaben en -el·la, -il·la, -il·lar: novel·la
  • Els derivats dels mots acabats en -ll fan els derivats amb -l·l-: cristal·lí
  • Els adjectius que comencen amb l- i afageixen el prefix il-: il·lògic
  • Altres paraules: pel·lícula
S'escriuen amb l:
  • Els mots: celebrar, alegría milió elegir, revelar, miler, selecció, solució, elaborar.